No creus que, per comptes de penjar aquí només la interpretació manipulada del que un altre ha escrit, no seria més net penjar l’article original, o si més no l’enllaç?
I aquí tens una altra opinió, més inteligent diria jo, sobre l’assumpte:
El Barça i el debat de la independència
Antoni Bassas
Els podria parlar de la renovació de Messi, però no vull defugir la pregunta de si està bé que Laporta encapçalés una manifestació independentista. Així d’entrada semblaria que no, que el president del Barça representa una institució esportiva que pertany a gent de pensament polític molt diferent. Però ben pensat, aquesta no és la resposta, potser perquè en el fons, aquesta no és la pregunta. L’important aquí no és Laporta, sinó el Barça. ¿Quina posició ha de tenir el Barça en relació amb el creixent debat sobre la independència de Catalunya?
Perquè, en contra dels que diuen que no s’ha de barrejar política i Barça, el Barça sempre ha fet política. Sempre que ha pogut, i fins i tot quan no ha pogut. Fa 110 anys. Política de la de Joan Fuster, de la de «tota la política que no facis tu, podrà ser feta contra tu». El Barça sempre ha tingut conviccions democràtiques i no les ha amagat mai.
A Gamper li va tancar les Corts la dictadura de Primo de Rivera. Sunyol va ser afusellat. El franquista marquès de la Mesa de Asta va dimitir per dignitat. De Carreras va inventar el «Més que un club». Montal va adherir el Barça al «Volem l’estatut». Núñez va cedir l’estadi al festival «Som una nació» i va afirmar: «El Barça és el braç armat de Catalunya». Amb més o menys convicció dels seus presidents, el Barça ha jugat una posició d’avantguarda que neix de l’estrategia visionària de Gamper. I no li ha anat malament. Mirin la sala de trofeus. Mirin els milions de barcelonistes que hi ha al món.
El Barça ha estat catalanista al ritme de la societat catalana: fundat en plena ebullició regionalista del primer quart de segle XX, nacionalista a partir dels setanta. ¿I ara? Ara una nova generació de catalans considera exhaurida la via autonomista i creu que està davant una cruïlla que simplificaré: ¿a dins d’Espanya o fora d’Espanya?
Certament, el debat no l’està fent seu tota la societat catalana, i la composició sociològica de la Catalunya actual podria deixar en minoria els que, com Laporta, creuen que la relació amb Espanya ja no dóna per a més. I també és veritat que el debat de la independència és molt més delicat que el del nacionalisme.
Però el debat existeix i és aquí per quedar-se. No sabem quin abast tindrà, però ¿pot el Barça mirar cap a l’altra banda, si no ho ha fet mai; al contrari, si sempre s’ha situat a l’avantguarda reivindicativa del país? Si apliquem la lògica de la seqüència històrica, és possible que Laporta estigui al cantó que li correspon al president del Barça. Si mirem la història: ¿s’entendria que un club que sempre ha assumit una càrrega simbòlica nacional s’abstingués de participar en el debat?
!!--CAMPO:subject--!
