FÒRUM
stap

Fòrum del poble de Sant Andreu de Palomar

   !!--


Tornar al fòrum Respondre !!--CAMPO:subject--!  
Mensaje
La Associació de Veïns del "barri barceloní" de Sant Andreu està que trina. L'Ajuntament de Barcelona preveu un projecte de regeneració de l'històric nucli antic amb el propòsit d'ampliar carrers estrets i crear noves zones verdes i equipaments, tot això a costa d'expropiar i derrocar nombrosos habitatges amb molts anys d'antiguitat i que han definit un paisatge i una personalitat característiques al nucli urbà. Desgraciadament, el nou ajuntament no ha comportat el canvi d'estratègia esperat, doncs sembla ser que tots els partits polítics tenen objectius i criteris comuns i invariables sobre el futur de la ciutat, un camí sense tornada que inexorablement, tard o d'hora, es complirà. Planes urbanístics de més de cent anys d'antiguitat encara segueixen vigents, solament que adaptats al segle XXI. Encara que estava igualment inspirat en la Gran Barcelona dibuixada per l'enginyer Frederick Starck Pearson, el Pla Macià va ser pràcticament l'únic que es va atrevir a plantejar alguna cosa diferent. El pas del temps demostra que la lliçó encara no s'ha après. Poques ciutats en el món com Barcelona disposen d'una estructura polinuclear, és a dir, formada per diversos casos antics procedents dels llavors municipis confrontants a la ciutat amurallada i que van ser agregats. A pesar de les annexions, la seva població mai va renunciar a la seva identitat i al seu sentiment de pertinença cap al seu poble natal, pel que a Barcelona es pot afirmar que no existeix un sentir barceloní general en un sentit abstracte, sinó sobre la base de la forta personalitat de tots els seus "barris", especialment aquells que antany van ser municipis independents. No hi ha ciutadà barceloní incapaç de sentir un fort arrelament cap al seu "barri" per sobre d'una idea global de Barcelona. Això és el que precisament aquesta polinuclaeridad ha forjat, a diferència d'altres ciutats en les que el sentiment local de "barri" també existeix però d'altra índole a l'haver estat originat per altres raons històriques. A cap consistori municipal li interessa que perduri aquesta classe d'identitat “municipal” de "barri" que tant caràcter i personalitat imprimeix, per temor a una ruptura, com si d'un moviment independentista o secesionista a petita escala es tractés.

Sota les bones intencions de remodelar i millorar la qualitat de vida de la ciutadania, existeix un objectiu de diluir progressivament la vella identitat de poble dels nuclis antics afectats, i reduir les diferències entre "barriades" riques i pobres mitjançant una estratègia uniformitzadora, sovint amb la introducció de classes socials més elevades, deixant residualment solament aquells elements tradicionals que amb seguretat no van a comprometre a no-res important, i que serviran per a justificar la defensa i conservació d'aquesta identitat i d'aquest sentiment heretat d'avis i besavis.

En definitiva, no és que es vulgui acabar amb la personalitat d'aquests barris de nucli antic, sinó transformar-la mitjançant la suplantació de l'antic sentiment de poble per un altre completament nou. A menys identitat local, menors seran les reivindicacions veïnals i major serà el poder i la capacitat d'actuació municipal per a fer i desfer.

L'enderrocament de cases velles no sembla quedar compensat amb el reallotjament dels seus veïns en el mateix "barri", sinó que preveu l'arribada de nous ciutadans sense cap arrelament cap a Sant Andreu, i que una vegada ho tinguin ja no serà aquest vell sentiment de poble abans esmentat. Des d'una perspectiva purament urbanística, la política dita “d'esponjament” practicada durant aquests últims anys no ha anat destinada a corregir errors del passat, com buidar els interiors de les illes d'habitatges de casetas abandonades i de tallers, eliminar barraques dels terrats o bé deconstruir algunes antiestètiques remuntes o sobreàtics que tant han contribuït a enlletgir el paisatge alhora que a densificar la població en espais reduïts. A efectes pràctics l'esponjament solament ha servit per a donar ales a l'especulació immobiliària que ara busca en els nuclis antics un nou negoci perquè no entén de patrimoni històric-arquitectònic. Per a l'enderrocament de velles finques s'al·lega, entre altres coses, que són costoses de restaurar, que sota aquesta imatge “idíl·lica” de caseta antiga no s'oferixen condicions de seguretat, que tenen molt poca superfície amb una distribució interior que respon a altres temps, que tot no es pot conservar perquè és necessari atenir-se a l'evolució dels temps, o que existeixen molts tipus d'edificis similars per tota la ciutat i per tant ja n'hi ha prou amb mantenir viva una mostra dels principals.

Les característiques del nucli antic de Sant Andreu demostren que no es requereix esponjament ni la substitució dels seus centenaris habitatges perquè no és un model equiparable al d'altres "barriades" com les del districte de Ciutat Vella, les actuacions del qual també són discutibles. La peatonalització d'alguns carrers o bé l'ampliació de voreres amb la plantació d'arbres i la renovació del mobiliari urbà, i la rehabilitació i modernització d'antigues finques han estat suficients com per a atorgar una nova qualitat de vida en un "barri" típicament residencial, pel que no es necessita una reforma addicional que en realitat comportarà a la destrucció per una banda del seu patrimoni i de la seva memòria històrica, i a la construcció de nous edificis d'habitatges de major altura. Els anteriors plans urbanístics afectaven a 300 cases, mentre que la nova normativa indulta a la majoria i desafecta a 240, encara que deixa a les 60 restants en risc de desaparició. A pesar d'aquesta nova i aparentment “generosa” protecció municipal, durant aquests últims anys han estat nombroses els habitatges històrics de Sant Andreu derrocats i substituïts progressivament per unes altres completament noves. El nucli antic de Sant Andreu no exigeix aquesta classe de reformes perquè l'edificació de nous habitatges, la configuració dels cridats “eixos cívics” i la creació de grans zones verdes són actuacions que ja s'estan realitzant en el corredor ferroviari i en el sector de La Maquinista, pel que quedarà sobradament compensat. La desafectació de tot el nucli històric no implica en absolut viure del passat i a la renúncia del "barri" a situar-se en el segle XXI, sinó a apostar per un nou model de rehabilitació i regeneració urbana que, en el cas de Sant Andreu, ha de dur a la modernització precisament mitjançant la conservació del seu patrimoni històric-arquitectònic com un motiu de revaloració urbana, com un atractiu singular i com una raó per a l'obertura cap a noves oportunitats encaminades a millorar la qualitat de vida del seu veïnat.



Ricard Fernández i Valentí



http://eltranvia48.blogspot.com/2012/02/por-la-desafectacion-del-casco-antiguo.html                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                
 
Respostes (0)

Respondre
Títol
Nom
e-mail

Missatge


    

Veure el meu missatge després d'insertar-lo.

Anar a FÒRUMS DE SANT ANDREU DE PALOMAR
Tornar