Mensaje
> Solispassa. – Festa en que es recol·lectava per a l’església, anant per totes les cases del poble. La casa que tenia la porta tancada, era colpejada per els xiquets del poble que anaven amb masses, cantant: Porta oberta sempre està certa, porta tancà, bona massà >es feia per dimecres sant per vilafranca i voltantsLA SOLISPASSA (SALPASSA) (DIMECRES SANT) > >Es tracta d'un dels costums més tradicionals que es celebrava al poble. Consistia en dur a terme en tot el territori municipal una cerimònia ludicolitúrgica coneguda amb els nom de solispassa (en altres pobles salpassa o salispassa). > >Esta cerimònia es celebrava als voltants de la Pasqua. Consistia en recórrer el capellà i algun escolanet (coteret) tots els masos del terme, primerament amb una cavalleria, i posteriorment amb un vehicle (bicicleta, moto). En cada mas el capellà arruixava a la porta de la casa amb aigua beneïda mesclada amb sal, resava les seues oracions i beneïa les persones, camp i bestiar. > >Aquest arruixat representava la marca que els israelites en temps de Moisés van fer amb la sang del corder pasqual per lliurar-se de l'àngel exterminador en la darrera plaga d'Egipte, la que va matar a tots els primogénits de totes les famílies egípcies, i que els va alliberar dels seus opresors. També era el símbol de la propera Pasqua. > >Realitzada la benedicció, el capellà i els coterets entraven a la casa on eren rebuts cordialment éssent convidats a prendre unes pastes o a dinar si era migdia. Per paga d'este servici, els masovers regalaven ous i aprofitaven l'ocasió per a complir parròquia. > > Al poble, era el dimecres sant quan el capellà recorria totes les cases del poble acompanyat dels coteros. El capellà llançava sobre la porta de la casa segó, sal i aigua beneïda. Els inquilins besaven el crucifix i tiraven unes monedes en la caldereta que portava l'aigua beneïda. Els xiquets del poble portaven una massola i picaven una herba verda coneguda com a manrubio (malrubí), una herba que en molts pobles, després de la solispassa es col·loca en les cases perquè es diu que protegeix dels llamps. >Al mateix temps els xiquets s'entretenien cantant cançonetes com: "Pica massola que jo te festejo com un tabalejo" (que estàs seca com un abadejo) o dient "Porta oberta, bona cuberta, porta tancà, bona massolà". També lluitaven els xiquets entre ells per veure qui aconseguia trencar les massoles dels altres, sobre tot les dels més menuts. > >Manrubio > Aquest costum està inspirat en l'article de Paco Segarra "Costums catinencs" publicat en la Revista Tossal (N. 1, pàg 7) > >Cançonetes de la solispassa de la comarca: > >Culla: "Porta oberta bona coberta, porta tancada bona maçada". "Toc,toc al retor bon calbot, tic, tic al vicari bon pessic" "Ous a la pica garrotades a Federica". "Ous, ous i dinerets que el vicari en té poquets" "Ous, ous a la finestra, bastonades a la mestra, ous, ous al ponedor, bastonades al retor" > >Albocàsser: "Ous, ous i diners que el retó no dirà res" "Ous ací, ous allà, bastonades al sacristà" "Ous a la pallissa, bastonades a la Lluïsa" > >