Cuan vaig arrivar a Herbers al setembre de 1995 enseguida varem coneixer a Lamberta. Inmediatament la varem estimar .Ella ens va ajudar molt, no nomes amb la feina, ens va fer companyia i ens varem riure molt les dos plegades. Ella ens va ajudar a no sentir-mos sols. Recordo només bons moments amb ella, quan jo estaba un poc trista perque trovaba en falta la mar (i tantes coses) a ella m'encomanava i smpre en ella trovaba el consol. I quan vaig perdre la meva mare a gener del 96 ningu com ella per ajudarme a omplir un poquet el buit que em va quedar.Li demanava consells i opinions. I ens contagiba el seu optimisme. Va ser una fada madrina per nosaltres, va cuidar de Maria la meva filla , tal com va cuidar de tot el mon. Tinc sempre dins del meu cor l'oloreta dels seus menjars, el gust de les seves pataques fregides, em va ensenyar a fer el recapte, els bunyols i la mistela, amb la sendra i tot per aclarir el most ! Quan jo estaba atacada m'en anava a buscarla i la acompanyaba a donar de menjar els gorrinets o a tallarlos les dentetes, sempre que venia algun dels meus nebodets dien :anem a la Lamberta ? Ella va colaborar a que siguesem feliços. Pero sobre tot em va ensenyar com de forta pot ser una dona . Sempre viurá als nostres cors. Vull deixar aqui un bes molt gran a Santi i "al Menut" i a tota la seva familia, i vull dirlos que mai la oblidarem i que com la Lamberta, hi ha poca gent al mon.
lluïsa
10/06/2008 23:54
