Javier       7/11/2008 18:35

Host: No mostrado/ Not shown    IP: No mostrado/ Not shown    Sistema: Windows XP

Re: Re:Mentiras de blaveros, argumentada por estudiosos que si hablan la lengua.
Publicidad 4. En valencià es diu “iaia, iaio” i en català “avi, àvia”. Cap testimoni més adient per a desmentir-ho que una de les nostres més insignes escriptores, Isabel de Villena: “E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa àvia sua” (Vita Christi, capítol XCV). 5. En valencià es fa la –r final, en català no. No és cert. A tota la comarca del Maestrat es perd la –r final, i també es perd, però només en les combinacions pronominals, en tot el territori al nord de Moncofa i Xilxes i en tota la línia costera que va de Dénia fins al sud, incloent-hi el dialecte il·licità i alguns pobles com Crevillent, on es perden també totes les –r finals. Pel que fa als catalans, tots ells sensibilitzen la –r quan hi ha un pronom feble al darrere. "Mirà", però "Mirar-ho", "anà", però "anaR-hi", "fe", però "feR-ne". 6. En valencià es diu “eixir” i en català “sortir”. No és cert. A Eivissa, per exemple, diuen “eixir”, i també en algunes zones del nord del pirineu. La raó és que els dos verbs (sortir i eixir) eren en un primer moment verbs diferents: eixir era “abandonar un lloc” i “sortir”, eixir de colp, precipitadament. A Barcelona la forma sortir va començar a substituir el verb eixir per la seua major expressivitat, i eixa novetat va començar a estendre’s, fins que només les zones extremes del domini lingüístic, o més allunyades de la influència de Barcelona (País Valencià, Eivissa i el Pirineu) han conservat el verb eixir.

Rimpuestas (4)

No mentirás dijo Dios a Moisés cuando le dio las Tablas de la Ley, y Valentino miente. - Valentino, ¡Qué falta de caridad! - 7/11/2008 09:36 Re: No mentirás dijo Dios a Moisés cuando le dio las Tablas de la Ley, y Valentino miente. - tu vecino - 7/11/2008 13:14 Nuestra palabra como la respuesta a vuestra agresión - Jose - 7/11/2008 15:40 Re: Nuestra palabra como la respuesta a vuestra agresión - No fue Javier, fui yo: Valentino miente - 10/11/2008 11:57 Re: Nuestra palabra como la respuesta a vuestra agresión - Javier - 7/11/2008 16:20 Re: Nuestra palabra como la respuesta a vuestra agresión - jose - 8/11/2008 20:05 Verdaderamente si se presento en lengua en Valenciano, y los catalanas lo asumen, entonces sin problemas. porque catuña admite que el catalán es una variante del Valenciano. (n/m) - Jesules - 7/11/2008 17:09 Re: Verdaderamente si se presento en lengua en Valenciano, y los catalanas lo asumen, entonces sin problemas. porque catuña admite que el catalán es una variante del Valenciano. - Javier - 7/11/2008 17:17 Re: Verdaderamente si se presento en lengua en Valenciano, y los catalanas lo asumen, entonces sin problemas. porque catuña admite que el catalán es una variante del Valenciano. - Javier - 7/11/2008 17:35 Re: Verdaderamente si se presento en lengua en Valenciano, y los catalanas lo asumen, entonces sin problemas. porque catuña admite que el catalán es una variante del Valenciano. - Javier - 7/11/2008 17:47 Re: Verdaderamente si se presento en lengua en Valenciano, y los catalanas lo asumen, entonces sin problemas. porque catuña admite que el catalán es una variante del Valenciano. - Javier - 7/11/2008 17:57 Re: Verdaderamente si se presento en lengua en Valenciano, y los catalanas lo asumen, entonces sin problemas. porque catuña admite que el catalán es una variante del Valenciano. - Javier - 7/11/2008 18:25 Re:Mentiras de blaveros, argumentada por estudiosos que si hablan la lengua. - Javier - 7/11/2008 18:33 » Re: Re:Mentiras de blaveros, argumentada por estudiosos que si hablan la lengua. « - Javier - 7/11/2008 18:35 Re: Re:Mentiras de blaveros, argumentada por estudiosos que si hablan la lengua. - Javier - 7/11/2008 18:39 Re: Re:Mentiras de blaveros, argumentada por estudiosos que si hablan la lengua. - Javier - 7/11/2008 18:40 El Gobierno Catalán reconoce al catalán como dialecto del Valenciano - Jesules - 7/11/2008 18:52 Hala Javier, ya sabemos quien eres, el webmaster de antiblavers.com, una web xenofoba anti-valenciana radical hecha por un exaltado (que incluso los catalaneros del Bloc reniegan de ella por su manipulacion catalanista extrema y falsedad de datos) (s - Valentino - 11/11/2008 22:45

Risponder

Mote: Abrú/E-Mail: Remanencia: Enlace a tu plana: Enlace a un'afoto:   Ricibir un'e-mail en cuanti mi mensaje sa rispondío. (sin imagen) Abuela Adán y Eva Alien Ángel Ardiendo Baloncesto Bombero Boxeo Buho Buitre Buzo Camello Cantante Ciegos Cocinando Correr 4 ruedas David y Goliath Diablo Disparando Enseña Esquí Esquimal Estación Fiesta Fútbol Gimnasia Hablando Hada Jugando Jugando 2 Lobo Luke Marinero Medusa Monja Moto Muerte Mujer Mujer 2 Ok Ordenador Pato Payaso Pesas Pez Pingüino Pirata Podium Poli Princesa Rana Riendo Rock Spinning SuperWoman Surfer Tiburón Tingo Trabajo Tumba Ukelele Vikinga Mensaje >4. En valencià es diu “iaia, iaio” i en català “avi, àvia”. > >Cap testimoni més adient per a desmentir-ho que una de les nostres més insignes escriptores, Isabel de Villena: “E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa àvia sua” (Vita Christi, capítol XCV). >5. En valencià es fa la –r final, en català no. > >No és cert. A tota la comarca del Maestrat es perd la –r final, i també es perd, però només en les combinacions pronominals, en tot el territori al nord de Moncofa i Xilxes i en tota la línia costera que va de Dénia fins al sud, incloent-hi el dialecte il·licità i alguns pobles com Crevillent, on es perden també totes les –r finals. Pel que fa als catalans, tots ells sensibilitzen la –r quan hi ha un pronom feble al darrere. "Mirà", però "Mirar-ho", "anà", però "anaR-hi", "fe", però "feR-ne". >6. En valencià es diu “eixir” i en català “sortir”. > >No és cert. A Eivissa, per exemple, diuen “eixir”, i també en algunes zones del nord del pirineu. La raó és que els dos verbs (sortir i eixir) eren en un primer moment verbs diferents: eixir era “abandonar un lloc” i “sortir”, eixir de colp, precipitadament. A Barcelona la forma sortir va començar a substituir el verb eixir per la seua major expressivitat, i eixa novetat va començar a estendre’s, fins que només les zones extremes del domini lingüístic, o més allunyades de la influència de Barcelona (País Valencià, Eivissa i el Pirineu) han conservat el verb eixir.     Esfisar mi mensaje dimpués d'ampostal·lo.