Valentino     Flecha  14/09/2008 08:43 
Host: No mostrado/ Not shown    IP: No mostrado/ Not shown    Sistema: Windows XP


Aclarando la confusion que introducen ciertos foreros   Almelistraor: Borrar mensaje Risponder Golver ar foro
 
Publicidad
Normalmente solo suelo contestar a hilos abiertos por otras personas pero considero oportuno aclarar - con textos documentales historicos - algunas de las "inexactitudes" del forista que se hace llamar "Javier".

Reiteradamente, este forista, repitiendo los topicos falaces del adoctrinamiento catalanista que ha aprendido, pretende hacernos creer que el proyecto de desnaturalizacion y absorcion de la lengua y cultura valenciana dentro de la catalana no existe y que es un invento propagandistico promovido y iniciado durante la etapa de transicion politica española por la derecha franquista y castellanista "blablera"(sic) con el unico fin de mantener la hegemonia del castellano e impedir el desarrollo y promocion de la lengua valenciana. Todo ese escenario imaginario catalanista es completamente falso tal y como lo demuestran las declaraciones del filologo valenciano Lluis Fullana Mira - que en 1915 ya habia publicado una "Gramatica de la Llengua Valenciana" a peticion de la institucion valencianista "Lo Rat Penat" que la tomó como oficial - y que en los años 1918-19 (mucho antes del "franquismo, los fachas castellanistas, los "blableros"(sic), etc...) decia:
(solo en valenciano)

---------------------
"La pretensió de molts catalans i també d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valenciá, mos pareix, com sempre mos ha paregut, pretensió desgavellá i molt fòra de raó" (La cooficialitat de la Llengua Valenciana, 1918)

"Com eixos principis i eixes lleys d'evolució fonètica no han actuat de la mateixa manera en Valencia que en Catalunya, han donat per resultat la diferència fonètica que s'observa en cada una d'estes dos regions. D'ahi l'impossibilitat d'unificar les dos ortografíes: valenciana i catalana. Tractar, puix, d'acomodar la nòstra ortografía a la catalana, ademés de ser còsa antipatriòtica, es empresa irracional i antillogica" (Gramatologia Valenciana, cap. X, 1919)

"Que residixquen en Catalunya 'valencians catalanisats', se comprén i fins s'els pot dispensar; pero que els hi haja, en la mateixa ciutat de Valencia, pareix estrany, i es també incomprensible i si estos son 'catalanisats i catalanisants', al mateix temps, es còsa que ni se pot ni se deu de tolerar. No deixem de comprendre no obstant que molts dels 'valencians catalanisats' ho son de bona fe; i es llastima que, siguent, per un atre costat, 'valencianistes de veritat', hagen segut arrastrats per estes corrents estranyes de catalanisme, en lo que afecta a la llengua valenciana". (Gramatologia Valenciana, cap. XII, 1919)

"Després de copiar [el senyor Ortín], sense cap aprensió moltes de les 'definicions textuals' en els 'eixemples', tambe 'textuals', de la Gramática de la nòstra llengua publicá pel "Centre de Cultura Valenciana", va completar el seu treball en una serie no interrompuda de 'catalanismes' i de 'arcaismes inoportuns'. (...) Com a catalanisant i sembrador de arcaísmes inoportuns, no podem ni devem transigir, perque sería contribuir sabentho, a la destrucció de nòstra llengua". (Gramatologia Valenciana, cap. XIII, 1919).

"... la mencioná Societat [Lo Rat Penat] va encarregar al qui subscriu la redacció d'un proyècte de Normes Ortográfiques, aplicáes a la llengua valenciana. Per a la redacció d'estes Normes Ortográfiques, vam prescindir en absolut de les catalanes, aprováes per l'Institut d'Estudis Catalans, segons el desig d'esta societat, que era també el nòstre, per a que nòstres 'Normes' foren genuínament valencianes, i ajustáes a la doctrina de l'escola evolucionista; perque disponent nòstra llengua de cuants elements fonètics i gráfics es requerixen per a una ortografía valenciana independent, no era conduent demanar préstams a atra llengua que, encara que bessona de la nòstra, diferix notablement d'esta en la seua fonètica i morfología, i deu diferenciarse també en la seua ortografía" (Gramatologia Valenciana, cap. IV, 1919)

"Es cèrt que tenim un sens fí de paraules en valenciá i en catalá que son idèntiques en cuant a la morfología i en cuant a la seua significació. ¿Será prou raó per a que totes eixes paraules es diguen exclusivament catalanes?, havent com hi tantíssimes paraules que tenen la mateixa forma i la mateixa significació en catalá que en castellá, s'haurán de dir també exclusivament catalanes o exclusivament castellanes. Per lo tant, si hi ha tantes paraules que son idèntiques en valenciá i en catalá, com les hi ha en catalá i castellá, no es estrany que hi ha també frases idèntiques, sobre tot, en valenciá i en catalá; i per lo mateix, refrans que presenten la mateixa forma i tinguen idèntica significació. Son llengües germanes; han evolucionat paregudament, encara que no en tot idènticament, pel cual motiu son llengües diferents. Ya es hora que, tant En Balbuena com atres escritors, desistixquen de la ridícula pretensió de voler despullar al llenguage valenciá de la prerrogativa de 'llengua' i paguen just tribut a la veritat, dient: 'suum cuique': 'cascú qu'es conforme en lo seu'" (Prolec al 'Refraner Valenciá', d'Etanislau Alberola, 1928)

"TOTS CONEIXEM EL CARACTER ABSORBENT DELS CATALANS i el seu critèri respècte de la nòstra llengua en relació al catala; i no obstant, els catalans que sense cap preocupació, han estudiat sobre esta cuestió, no han tingut inconvenient en mantindre que el valenciá o siga el romanç parlat en la regió valenciana, existía abans de la vinguda dels catalans al nòstre país; i que, per lo mateix, no va poder ser importació seua i molt menys s'el pòt considerar com un dialècte del catalá. Lligga vosté per a convencerse lo que va deixar escrit l'eminent filòlec catalá doctor Grandia en l'introducció a la seua 'Gramatica Etimologica Catalana' (pag. 34) aon diu refutant al Pare Nonell, jesuíta: "Molt al contrari de lo que asegura el Pare Nonell a Valencia i a Mallorca durant cinch segles de dominació sarrahina hi quedaren els cristians, com en tot lo demes d'Espanya barrejats ab els sarrahins guardant sa llengua"

"llingüísticament parlant, ni el catalá es derivació de la llengua d'Òc, ni el valenciá prové del catalá, ni a estes llengües correspònen les denominacions de provençal i llemosí".

articuls publicats en el Diario de Valencia en 1918, tret del llibre "CRITERIS FILOLOGICS DEL PARE Fullana EN ELS ANYS 1918 i 1919"
---------------

"pare Fullana en defensa de l'entitat idiomatica del valencià front al catala"
Extraido de http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/entitat.htm

Espero que quede claro que todo esto fue escrito en 1918-19. Y no son los unicos testimonios de esa epoca que denuncian los intentos de absorcion de la lengua valenciana por los catalanistas, existen otras anteriores que si corresponde las presentaré tambien.

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                               
 


Rimpuestas (22)
 



Golver Risponder
 
Mote:
Abrú/E-Mail:
Remanencia:
Enlace a tu plana:
Enlace a un'afoto:
 





Mensaje